inflatable2424

"Què pensar. Què desitjar. Què fer" és una exposició dividida en tres parts, amb obres de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Fundació "la Caixa" i comissariada per Rosa Martínez, comissària independent de Barcelona, responsable de projectes com la Biennal de Venècia del 2005.

En aquest moment de confusió té sentit tornar a preguntar-se: Què pensar? Què desitjar? Què fer? I per això les exposicions proposades s'articulen al voltant d'aquestes preguntes. La connexió lingüística entre les qüestions perfilades és el fil conductor que alhora lliga i diferencia les tres exposicions, que seran presentades de forma seqüencial, però que també es poden llegir sincrònicament. Al voltant de cada pregunta s'articularà un marc conceptual específic a partir del qual se seleccionaran les obres.

Durant els primers anys del segle xx el món del vi pateix una crisi sense precedents. Pagesos i propietaris, que al principi s'enfronten, acaben unint forces. L'eclosió del cooperativisme, que sacseja l'agricultura catalana, i del Modernisme, que impulsa des de la ciutat canvis tècnics i artístics, dóna lloc a la construcció de més d'una trentena de cellers. Són fets a mida i dissenyats per modernitzar el medi rural, però també per reivindicar que el món del vi pren més força que mai.

Aquesta exposició ofereix algunes claus per entendre el valor artístic i la singularitat arquitectònica d'aquests cellers, també coneguts com a cellers modernistes o catedrals
del vi.

Tot plegat, amb l'objectiu de convertir la visita en una vivència a partir de diferents perspectives fragmentades dels cellers: la històrica, l'arquitectònica o la relacionada amb els personatges que han format part o encara formen part de la seva història.

La mostra és també una invitació a redescobrir els cellers que encara avui dominen el paisatge de molts pobles de Catalunya.

Rusiñol-Monet-Gauguin-Sunyer
Paisatges a la col•lecció Carmen Thyssen

L'Obra Social "la Caixa" presenta una exquisida selecció de 60 obres procedents de la col•lecció de la baronessa Carmen Thyssen. Es tracta d'un recorregut estructurat al voltant del paisatge català entre 1850 i 1950 que aprofita la mateixa riquesa dels fons de la col•lecció per establir diàlegs i nexes amb l'art internacional que hi és més proper.
És una oportunitat única per endinsar-se en allò que va suposar l'evolució del tractament del paisatge que, lliure de la reglamentació de la pintura d'història i del retrat, va ser el
gènere que va evolucionar més al llarg del segle xix. Una bona part d'aquest desenvolupament el va propiciar la pràctica de la pintura a l'aire lliure, que va revolucionar el paisatgisme tradicional.
L'impressionisme va suposar una de les transformacions més profundes de la història de la pintura occidental. La difusió de l'impressionisme va coincidir amb l'expansió econòmica i demogràfica de Barcelona, i la seva mirada cap a París com a exemple de modernitat, també per a les noves generacions de joves artistes.

"Mestres del caos" és una exposició que ens parla de les forces contràries i els seus intermediaris que, des de l'antiguitat i fins a l'art contemporani, es disputen el món. Són moltes les tradicions que reflecteixen la inevitable i interminable lluita entre l'ordre i el caos i posen de manifest que la tensió entre aquestes forces és indispensable per a l'equilibri de l'Univers i la seva continuïtat. Les obres que es poden contemplar en aquesta exposició mostren el lloc determinant que el caos ocupa en moltes cultures i com les figures del desordre es troben en el panteó de les nostres creences. Les seccions de l'exposició ens presenten els mites que ho expliquen i els ritus practicats i ens condueixen de l'element sagrat al profà, com un viatge d'exploració. Paral·lelament als ritus de dimensió religiosa i sagrada, les festes són l'altre mitjà, més profà, que permet deixar anar les pulsions transgressives a través del fenomen de la catarsi.
Bacanals, carnavals i aquelarres constitueixen moments d'inversió social en què la burla i el riure són les respostes profanes a l'ordre establert. Objectes, vestits i representacions procedents de grans col·leccions antropològiques i etnogràfiques s'exhibiran al costat de peces i instal·lacions d'artistes contemporanis. La seva presència posa de manifest que les qüestions ancestrals que s'exploren a la mostra inspiren encara els grans artistes d'avui en dia, amb treballs que aborden els temes inherents a la consciència humana.

Del 10 d'octubre al 5 de gener de 2013
CaixaForum Madrid acull l'exposició "Torres i gratacels. De Babel a Dubai", una mostra inèdita centrada en la història i el significat de les torres i els gratacels, des de l'antiguitat fins ara.
Amb prop de 200 obres, entre pintures, gravats, dibuixos, maquetes, fotografies i films, el visitant pot explorar la diversitat de l'arquitectura que, al llarg del temps, ha reflectit una cerca de l'inaccessible.
Des del mite de la torre de Babel fins a l'aparició, el 1850, dels primers gratacels als Estats Units, l'afany per allò desmesurat i per vèncer els límits materials s'ha reproduït exponencialment arreu del món entre els segles XX i XXI.
L'exposició descobreix la inclinació humana per afrontar desafiaments impossibles i vèncer les limitacions dels materials constructius. Els pinacles de les catedrals, les torres i els gratacels reflecteixen la fascinació de l'home per la verticalitat. Un desig d'elevar-se més enllà del cel, que comporta una cerca incessant de nous materials i el domini de la construcció.
La mostra conté obres que han cedit museus importants de tot el món, entre d'altres, el Museu d'Art Modern de Nova York, el Centre Pompidou, el Museu del Prado o el Museu de Belles Arts de Brussel•les.
"Torres i gratacels. De Babel a Dubai" és un viatge fascinant a través de construccions emblemàtiques que són, avui, una referència indispensable en termes de planificació urbana i manca d'espai, i que marquen un dels aspectes més importants de la modernitat.
L'exposició ofereix visites comentades a les famílies i disposa d'un espai educatiu per als més petits
Obra Social "la Caixa". L'ànima de "la Caixa".